Jordi Caelles

Jordi Caelles

Nascut el 1952 a les Borges Blanques (Lleida) i resident a Reus des de 1986
Aficionat a la pintura i la fotografia.
Sóc un artista autodidacta i realista.
Porto pintant des de mitjans de 2009.
He fet fins ara quatre exposicions; Reus (Sala d'art "La Vintiquatrena"), Miami Platja (Sala Andreu Art) i les Borges Blanques (Centre Cívic) el 2010 i el 2011 al Centre Cívic de les Borges.
He participat en el I Certamen Internacional d'Art Salut celebrat a Reus el 2010.
Soci d'Art Salut (societat sense ànim de lucre) de Reus.
Actualment tinc exposades permanentment deu obres en Andreu Art, a Miami Platja i una obra a través d'Art Salut, que exposa en tots els Centre Cívics de Reus.
lunes 30/abril/2012 14:07
LA RECESIÓN EN ESPAÑA




El PIB ha vuelto a caer un 0.3 %, por lo que confirma que España está en recesión, en términos generales la economía española se contrajo un 0.4 %. Es decir que vamos de mal en peor, encima nuestro amigo Rajoy (el último mohicano) haconfirmado que cada viernes incluido el que viene en el Consejo de Ministros habran nuevas medidas y así será practicamente durante toda su legislatura.
Rajoy dice que "reescribirá" la historia de la prosperidad de España, si pero ya veremos que nos va a costar llegar a ello, porque en resumidas cuentas siempre pagamos los platos rotos los mismos "los españolitas de a pié" como siempre digo yo.
¡SEGUIMOS IGUAL!

España sigue con los recortes y los impuestos, ahora el Gobierno quiere que también haya peajes en las autovías pero que el importe a pagar sea un importe blando, veremos que significa esto de “blando”, dicen que no van a tocar el IVA hasta el 2013, pero las malas lenguas aseguran que va a ser antes, además ayer me enteré a través un debate de la cadena 13TV que en España hay 445.000 políticos, que es el total que suman entre los médicos, los bomberos y la policía de todo el país, con estos números jamás podemos ir bien y que los recortes están muy bien si hay que recortar se recorta, pero hay que empezar por ellos primero y no siempre por los mismos por el famoso “españolito de a pié”.
Cataluña no se queda atrás, junto con otras tres o cuatro comunidades, estudian que los enfermos hospitalizados deban pagar las comidas que realizan ya que esto tiene un coste de unos 24 € diarios, no sé de donde narices sacan estos números, ya que si alguien ha estado hospitalizado en algún momento sabe perfectamente que es lo que dan en los hospitales y que imposible que el coste sea este y además hay que añadir que quieren poner unas sillas para el acompañante que para poder reclinarlas se deberá de pagar cierta cantidad, si es así el acompañante tendrá que intentar dormir sentado y no medio tumbado. Ya veis que los catalanes siempre despuntamos sobre los demás, y todo esto sin crear empleo.
¡Que Dios nos coja confesados!
BANKIA

Lo que faltaba, ahora le toca a Bankia y Rato abandona el barco antes del undimiento y deja como su sucesor a José Ignacio Goirigolzarri, ex consejero delegado del BBVA que abandonó dicho puesto acogiéndose a una jubilación anticipada con una pensión anual de 3 millones de euros, aunque como consejero delegado cobraba cobraba unos 4,2 millones. Para el pago de esta cantidad, que será vitalicia, el banco tiene provisionados 52,49 millones de euros, que garantizan la pensión de Goirigolzarri, que no se completó con ningún tipo de indemnización por cese, ya que abandonó el BBVA "de mutuo acuerdo".
¿vosotros creeis que hay derecho a esto? y encima el Gobierno de Rajoy quiere rescatar Bankia con fondos públicos, es decir con nuestro dinero, pero en cambio tolera que diariamente cierren centenares de empresas y desaucien a familias de sus viviendas en todo el pais, cosa que a Rajoy parece no importarle demasiado, ya que prefiere dar el dinero a los bancos en lugar de ayudar a las familias, al pequeño comerciante y a las Pimes.
En fin, creo que mi problema estriba en que no entiendo mucho de politica, por esto no asumo ni comprendo las decisiones que toma este Gobierno.

¿Le gusta esta página web?

Si, me gusta (3 | 50%)
No, no me gusta (0 | 0%)
Imatges de les poblacións de Poboleda (El Priorat), Altafulla (El Tarragones), Calafell (Baix Penedes), Torredembarra (El Tarragones) y El Vendrell (capital de la comarca del Baix Penedes),Arbos del Penedes (Baix Penedes)
Poboleda1.jpg
Poboleda

Poboleda

Serralada del Montsant.
Poboleda

Poboleda

Imatge de Poboleda de llun. El municipi de Poboleda està situat al centre del Priorat històric, a la vall del riu Siurana i als peus de la Serralada de Montsant
Poboleda

Poboleda

El segle XVIII és un segle d’expansió de la vinya al Priorat. És durant aquest període que es basteixen la majoria de les esglésies del Priorat, mostra del bon moment econòmic que viu la zona gràcies al comerç de l’aiguardent.
Poboleda

Poboleda

Poboleda, topònim provinent del llatí, que igual que Poblet significa bosc de pollancres o d'albers, passà cap al 1151 a mans d'Arbert de Castellvell, que en fou anomenat castlà.
Poboleda

Poboleda

l’església de Sant Pere, coneguda com la catedral del Priorat, és un edifici arquitectònicament molt interessant, que es va alçar a partir del 1750.
Poboleda

Poboleda

L'església parroquial està dedicada a sant Pere. Va començar a construir el 1750 i va ser beneïda el 1753. Es tracta d'un edifici de tres naus i de grans dimensions que li han valgut el sobrenom de catedral del Priorat. D'estil neoclàssic, va ser ampliada el 1819 a l'afegir la capella del Santíssim. L'òrgan de l'església va ser construït el 1769, el mateix any en què es va construir el retaule major.
Poboleda

Poboleda

Esglesia Parroquial de Sant Pere.
Poboleda

Poboleda

Interior esglesia de Sant Pere.
Poboleda

Poboleda

Casa de la Sra. Maria.
Poboleda

Poboleda

Casa de la Sra. Maria.
Poboleda

Poboleda

Un raco de Poboleda.
Poboleda

Poboleda

Carrer Major
Poboleda

Poboleda

Columpios, actualment sense l'aixeta.
Poboleda

Poboleda

Font del carrer del Carme.
Poboleda

Poboleda

Font del Mingot.
Poboleda

Poboleda

Camping Poboleda.
Poboleda

Poboleda

Pont riu Siurana al seu pas per Poboleda, de estil roma.
Poboleda

Poboleda

Pont riu Siurana al seu pas per Poboleda, de estil roma.
Riu Siurana

Riu Siurana

Al seu pas per Poboleda, des de un atre punt.
Poboleda

Poboleda

Riu Siurana al seu pas per Poboleda.
Poboleda

Poboleda

Plaça amb una font, tocan al camping de Poboleda.
altafulla.jpg
Altafulla

Altafulla

Altafulla és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès i de la subcomarca del Baix Gaià. La vila va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO pel castell dels Marquesos de Tamarit i per la Vila romana dels Munts.
Altafulla

Altafulla

El castell es troba en molt bon estat de conservació ja que va estar reconstruït des d'uns plans del segle XV. És un edifici en forma de polígon irregular amb aspecte de fortalesa. Encara que l'interior s'ha canviat diverses vegades, conserva el pati original i una galeria renaixentista.
Altafulla

Altafulla

Portalada d'acces al castell.
Altafulla

Altafulla

Detall de la porta de un ratpenat.
Altafulla

Altafulla

Plaça del Ajuntament.
Altafulla

Altafulla

Ajuntament.
Altafulla

Altafulla

Plaça del Ajuntament des d'un altre angle.
Altafulla

Altafulla

Torre castellera a la plaça del Ajuntament.
Altafulla

Altafulla

Torre de la zona amurallada.
Altafulla

Altafulla

Restes antigues a la plaça del Ajuntament.
Altafulla

Altafulla

Restes antigues a la plaça del Ajuntament.
Altafulla

Altafulla

Un carrer al casc antic d'Altafulla.
Altafulla

Altafulla

Un carrer al casc antic d'Altafulla.
Altafulla

Altafulla

Una petita torre en eun edifici de la plaça de l'Ajuntament.
Altafulla

Altafulla

Un carrero al casc antic.
Altafulla

Altafulla

Un antic puo d'aigua.
Altafulla

Altafulla

Muralles del castell.
Altafulla

Altafulla

Pujada a la plaça de la Parroquia de Sant Marti.
Altafulla

Altafulla

Ruta pels carrer d'Altafulla.
Altafulla

Altafulla

Parroquia de Sant Marti de Tours, construïda entre 1701 i 1705, sobre les restes d'un temple anterior. Té una estructura de tres naus en planta de creu llatina, amb un creuer inscrit i un cimbori octogonal coronat amb cúpula. La façana, molt austera, s’obre amb un portal neoclàssic emmarcat amb pilastres estriades que té al seu damunt una fornícula amb la imatge de sant Martí de Tours. A la dreta de la façana s’alça el campanar de torre, inacabat. De l'interior, molt malmès l'any 1936, en destaca la capella de Sant Isidre i la del Santíssim, aquesta amb un retaule barroc de l'any 1745 obra de l'escultor reusenc Josep Vila i del daurador vallenc Francesc Morales. És interessant també la cripta, unes antigues estances funeràries, modernament recuperades.
Altafulla

Altafulla

Sant Marti de Tours.
Altafulla

Altafulla

Monument
Altafulla

Altafulla

A la memoria d'Antoni de Marti i Marques
Altafulla

Altafulla

Ruta pels carrers d'Altafulla.
Altafulla

Altafulla

Ruta pels carrers d'Altafulla.
Altafulla

Altafulla

Ruta pels carrers d'Altafulla.
Altafulla

Altafulla

Part del Castell del segle XV.
Altafulla

Altafulla

Torre del castell del segle XV.
Altafulla

Altafulla

Pujada al Castell y torre de l'Esglesia.
calafell.jpg
Calafell

Calafell

Al municipi s'hi poden trobar alguns vestigis neolítics, però el monument antic més important és la Ciutadella de les Toixoneres ibèrica, una fortalesa del segle VI aC, que ha estat reconstruïda i que és un indret per conèixer i experimentar la civilització dels ibers. La Ciutadella va caure sota la conquesta romana, de la qual se'n conserva un important jaciment arqueològic a la zona del Vilarenc
Calafell

Calafell

Tal com avui el coneixem, Calafell s'origina a l'Edat Mitjana, al turó on s'aixeca el Castell. La fortalesa apareix documentada per primer cop al segle XI. El primitiu nucli habitat es va expandir sota el turó fins a formar l'actual nucli del Poble. A finals del segle XVIII, de la seva banda, van començar a assentar-se vora mar alguns pescadors, tot donant origen al nucli de la Platja. La pesca va ser-hi substituïda pel turisme arran del "boom" dels anys seixanta del segle XX.
Calafell

Calafell

L'any 1947 va néixer el nucli de Segur de Calafell. A l'enorme finca coneguda com Quadra de Sant Miquel de Segur es va començar a bastir una gran urbanització de vacances. La creació d'una estació de tren va donar l'empenta a aquest projecte, en una època en què no tothom tenia cotxe. Mig segle després, Segur de Calafell té un perfil molt més residencial, en haver-s'hi arrelat molts propietaris de segones residències i en haver absorbit bona part del creixement demogràfic experimentat pel municipi en els darrers anys.
Calafell

Calafell

Pajada a la Ciutadela.
Calafell

Calafell

Pujada a la Ciutadela.
Calafell

Calafell

Església parroquial construïda el 1806 per substituir l'antiga capella del castell. Té planta basilical, amb tres naus i un campanar quadrat. La portalada, neoclàssica, està coronada amb una fornícula on hi ha una imatge de Santa Helena, obra de l'escultor local Isidre Romeu.
Calafell

Calafell

Documentat en 1037, el 1076 ho adquireix el comte Ramón Berenguer I. Propietaris posteriors van ser la família Castellbisbal i posteriorment Guerau de Palou. Aquest es un dels castells en la protecció dels quals s'assenta i expandeix una població. Fins al segle XVII el castell i el poble van estar sotmesos a la dominació senyorial. el transcurs de la Guerra dels Segadors es produïx la destrucció de la fortificació a càrrec de les tropes del rei Felipe V d'Espanya.
Calafell

Calafell

Part de les muralles del castell.
Calafell

Calafell

Caminan per les muralles.
torredembarra.jpg
Torredembarra

Torredembarra

Torredembarra és un poble situat a la costa de Tarragona, potser sigui un dels pobles més bonics de la mediterrània. Torredembarra, que antigament era un poble de pescadors, s'ha convertit en un poble turístic, sobretot els caps de setmana.Su centro histórico tiene un encanto especial. Acostumbrado a las grandes urbes, Torredembarra parece un pueblo en miniatura. Su calle principal está llena de comercios y bares y tiene siempre mucho ambiente.
Torredembarra

Torredembarra

L'església de Sant Pere va ser construïda en diverses etapes, entre el segle XV i el XVIII, substituint un temple anterior documentat des del segle XIII, quan la vila era coneguda com Torre de Clarà. Consta que el 1558 va ser contractat el mestre tarragoní Bernat Cassany per construir el campanar i el portal, entre d'altres dependències. Amb tot, el campanar encara no es va enllestir fins la segona meitat del segle XVIII, quan es va reformar també el creuer i l'absis. Pel que fa al portal és d'estil renaixentista "a la romana", amb dues columnes de fust estriat que sostenen un entaulament coronat amb frontó triangular. Com tantes altres, l'església de Torredembarra va perdre gairebé tot el seu valuós patrimoni ornamental l'any 1936. Sortosament es va poder salvar l'orgue barroc construït el 1705 pels germans Guilla, de Tremp, que va ser restaurat el 1979.
Torredembarra

Torredembarra

Torre del campanar de l'Esglesia de Sant Pere.
PICT0062.JPG
Torredembarra

Torredembarra

La Torre de la Vila.
Torredembarra

Torredembarra

Vista parcial del Ajuntament i de l'Esglesia de Sant Pere.
Torredembarra

Torredembarra

Domina la població l'antic castell o palau construït a principis del segle XVII pels Icard, senyors de la baronia de Torredembarra, que van enllaçar en aquella època amb els Queralt, comtes de Santa Coloma. Els Icard havien adquirit el lloc als Olzinelles a la fi del segle XVI.Hi ha resta de les antigues muralles i fortificacions i de la primitiva torre construïda per Ramon de la Torre en 1173 entre Altafulla i Clarà que va ser el que va originar la població. En els Munts, a la veïna Altafulla, es va excavar una notable vila romana.
el vendrell.jpg
El Vendrell

El Vendrell

Parrioquia de Sant Salvador. No es coneixen amb certesa els inicis de l’antiga parròquia (avui ermita) de Sant Salvador de Mar, però és possible que s’instal·lés una petita comunitat cristiana formada per pagesos i pescadors, ja que el que avui són els barris marítims de Coma-ruga i Sant Salvador eren zones d’aiguamolls i bassals d’aigua. També hi hauria un petit port de cabotatge (hi ha notícies documentals de la seva existència des del s.XVI fins al s.XIX).
El Vendrell

El Vendrell

Parroquia de Sant Salvador. Se trata de un amplio edificio con fachada barroca en la que se encuentra anexo el campanario de base cuadrada. Corona el campanario una veleta conocida como l'Àngel obra de Josep Romeu. El interior del templo está compuesto por tres naves con capillas laterales, cimborrio y transepto. Sobre la portalada se encuentra una imagen de san Salvador.
El Vendrell

El Vendrell

La iglesia parroquial está dedicada a San Salvador. El templo original se construyó en el siglo XIV, y fue reconstruido y ampliado en el XVIII.
El Vendrell

El Vendrell

Font d'aigua
El Vendrell

El Vendrell

Edifici de la Biblioteca Popular.
El Vendrell

El Vendrell

Monument als Castellers de El Vendrell a la entrada de la població.
El Vendrell

El Vendrell

Monument a Pau Casals.
Arbos.jpg
Arbos del P.

Arbos del P.

La Giralda, construcció neoàrab que es troba als afores de la ciutat. Va ser encarregada per Joan Roquer i Marí com a obsequi a la seva esposa després d'un viatge per terres andaluses. Per això, entre 1877 i 1889 va dirigir les obres del seu habitatge amb una reproducció a escala 1:2 del famós minaret sevillà (amb 52 metres). A l'interior es pot veure també una reproducció-aproximada-del famós pati dels lleons de l'Alhambra de Granada. L'edifici ha estat restaurat entre 2004 i novembre de 2008.
Arbos del P.

Arbos del P.

La Giralda, vista des de un altre punt. Arbós (en català i oficialment l'Arboç) és un municipi de Catalunya, Espanya. Pertany a la província de Tarragona, a la comarca del Baix Penedès. Segons dades de 2009 la seva població era de 5441 habitants.
Arbos del P.

Arbos del P.

La Giralda de Arbos, és el resultat d'una bella història d'amor, entre Joan Roquer i Candelaira Negravernis. Fascinats per les fantasies arquitectòniques dels palaus i monuments que visitaren a Andalusia. Actualment un dels conjunts més sorprenents del Neomedialisme Islamic i de l'arquitectura neo-àrab de Catalunya.
Arbos del P.

Arbos del P.

La Giralda de Arbos. Consta d'un pati central inspirat en el dels lleons de l'Alhambra de Granada. Té adossat un altre cos quadrat, coronat per una cúpula bizantina banyada en or que reprodueix el Saló d'Ambaixadors dels Reales Alcázares de Sevilla.Y al centre del conjunt s'eleva una monumental replica de la Giralda de Sevilla.
Arbos del P.

Arbos del P.

Vista de les montanyes de Montserrat des de L'Arbos.
Arbos del P.

Arbos del P.

Un capirote damunt l'edifici.
Arbos del P.

Arbos del P.

Palau Gener Batet, construït entre 1877 i 1889 pel indià del mateix nom retornat de Cuba. ESN la dècada dels 60 's del segle passat va ser Noviciat dels Salesians, i ara és una escola-residència.
Arbos del P.

Arbos del P.

Palau Gener Batet, construït entre 1877 i 1889 pel indià del mateix nom retornat de Cuba. ESN la dècada dels 60 's del segle passat va ser Noviciat dels Salesians, i ara és una escola-residència.
Arbos del P.

Arbos del P.

Rambla de Gener.
Arbos del P.

Arbos del P.

Edifio Les Ameriques.Construït el 1923. El més característic d'aquest elegant edifici és l'estàtua de Cristòfor Colom situada dalt de tot, còpia a escala, en fusta de caoba, de la qual hi ha a Barcelona i que va ser realitzada pel mateix autor, Rafael Atché. Aquesta rèplica va figurar al pavelló del fabricant de tabacs locals Josep Gener en l'Exposició de 1888 a Barcelona. Quan el palau Gener es va vendre als salesians l'estàtua va passar al seu propietari actual, que la va situar en l'emplaçament actual, en la dècada dels cinquanta.
Arbos del P.

Arbos del P.

La Torre del Bell - Esguard, és una espècie de castell construït el 1898 per l'arquitecte Joan Baptista Pons i Trabal de Barcelona.
Arbos del P.

Arbos del P.

Hospital de Sant Antonio Abat. Edifici construït entre 1905-1911 per substituir un antic hospital medieval documentat des del segle XIII. Va ser promogut per la família Gener. Actualment és una residència geriàtrica.
Arbos del P.

Arbos del P.

Casa de la Vila
Arbos del P.

Arbos del P.

Cal Romagosa o Cal Murtró, és, potser, l'edifici més senyorial de l'Arboç. Construït el 1887, consta de planta baixa i tres pisos. La façana s'estructura en tres cossos de manera simètrica, amb balconades en la part central, de ferro forjat. Les obertures de la primera i segona planta són de mig punt, emmarcats amb un ampli motlle estriat. A dalt sobresurten uns frontons de tipus clàssic. El pis superior s'obre amb tres grups de finestres petites arrodonides. Corona la façana una balustrada interrompuda per una capçalera central.
Arbos del P.

Arbos del P.

Monument a la puntaire.
Arbos del P.

Arbos del P.

Església de Sant Julià (Església de Sant Julià) Edifici construït entre 1613 i 1647 substituint un temple anterior romànic. Consta d'una sola nau amb absis poligonal i capelles laterals entre els contraforts. El campanar conserva la seva base romànica. La façana està flanquejada per dues torres de planta quadrada. Té una gran rosassa, i sota ell, una gran porta d'estil barroc emmarcada per dues columnes que sostenen un petit teulada partit, amb un frontó semicircular. Al centre hi ha una imatge moderna del sant.
Correo electrónico
Contraseña
Recieve news about this website directly to your mailbox
Pie de la página web
Name
Email
Comment
Or visit this link or this one