Jordi Caelles

Jordi Caelles

Nascut el 1952 a les Borges Blanques (Lleida) i resident a Reus des de 1986
Aficionat a la pintura i la fotografia.
Sóc un artista autodidacta i realista.
Porto pintant des de mitjans de 2009.
He fet fins ara quatre exposicions; Reus (Sala d'art "La Vintiquatrena"), Miami Platja (Sala Andreu Art) i les Borges Blanques (Centre Cívic) el 2010 i el 2011 al Centre Cívic de les Borges.
He participat en el I Certamen Internacional d'Art Salut celebrat a Reus el 2010.
Soci d'Art Salut (societat sense ànim de lucre) de Reus.
Actualment tinc exposades permanentment deu obres en Andreu Art, a Miami Platja i una obra a través d'Art Salut, que exposa en tots els Centre Cívics de Reus.
lunes 30/abril/2012 14:07
LA RECESIÓN EN ESPAÑA




El PIB ha vuelto a caer un 0.3 %, por lo que confirma que España está en recesión, en términos generales la economía española se contrajo un 0.4 %. Es decir que vamos de mal en peor, encima nuestro amigo Rajoy (el último mohicano) haconfirmado que cada viernes incluido el que viene en el Consejo de Ministros habran nuevas medidas y así será practicamente durante toda su legislatura.
Rajoy dice que "reescribirá" la historia de la prosperidad de España, si pero ya veremos que nos va a costar llegar a ello, porque en resumidas cuentas siempre pagamos los platos rotos los mismos "los españolitas de a pié" como siempre digo yo.
¡SEGUIMOS IGUAL!

España sigue con los recortes y los impuestos, ahora el Gobierno quiere que también haya peajes en las autovías pero que el importe a pagar sea un importe blando, veremos que significa esto de “blando”, dicen que no van a tocar el IVA hasta el 2013, pero las malas lenguas aseguran que va a ser antes, además ayer me enteré a través un debate de la cadena 13TV que en España hay 445.000 políticos, que es el total que suman entre los médicos, los bomberos y la policía de todo el país, con estos números jamás podemos ir bien y que los recortes están muy bien si hay que recortar se recorta, pero hay que empezar por ellos primero y no siempre por los mismos por el famoso “españolito de a pié”.
Cataluña no se queda atrás, junto con otras tres o cuatro comunidades, estudian que los enfermos hospitalizados deban pagar las comidas que realizan ya que esto tiene un coste de unos 24 € diarios, no sé de donde narices sacan estos números, ya que si alguien ha estado hospitalizado en algún momento sabe perfectamente que es lo que dan en los hospitales y que imposible que el coste sea este y además hay que añadir que quieren poner unas sillas para el acompañante que para poder reclinarlas se deberá de pagar cierta cantidad, si es así el acompañante tendrá que intentar dormir sentado y no medio tumbado. Ya veis que los catalanes siempre despuntamos sobre los demás, y todo esto sin crear empleo.
¡Que Dios nos coja confesados!
BANKIA

Lo que faltaba, ahora le toca a Bankia y Rato abandona el barco antes del undimiento y deja como su sucesor a José Ignacio Goirigolzarri, ex consejero delegado del BBVA que abandonó dicho puesto acogiéndose a una jubilación anticipada con una pensión anual de 3 millones de euros, aunque como consejero delegado cobraba cobraba unos 4,2 millones. Para el pago de esta cantidad, que será vitalicia, el banco tiene provisionados 52,49 millones de euros, que garantizan la pensión de Goirigolzarri, que no se completó con ningún tipo de indemnización por cese, ya que abandonó el BBVA "de mutuo acuerdo".
¿vosotros creeis que hay derecho a esto? y encima el Gobierno de Rajoy quiere rescatar Bankia con fondos públicos, es decir con nuestro dinero, pero en cambio tolera que diariamente cierren centenares de empresas y desaucien a familias de sus viviendas en todo el pais, cosa que a Rajoy parece no importarle demasiado, ya que prefiere dar el dinero a los bancos en lugar de ayudar a las familias, al pequeño comerciante y a las Pimes.
En fin, creo que mi problema estriba en que no entiendo mucho de politica, por esto no asumo ni comprendo las decisiones que toma este Gobierno.

¿Le gusta esta página web?

Si, me gusta (3 | 50%)
No, no me gusta (0 | 0%)
Lleida (El Segria)
Lleida

Lleida

Lleida

Lleida

Vista de la Seu Vella, des d'el marge asquerre del riu Segre.
Lleida

Lleida

Imatge del riu Segre i de la la Seu Vella de fons.
Lleida

Lleida

Avgda. del Segre, marge dret del riu Segre.
LLeida

LLeida

Niu de cigonyes a la torre de l'església
Lleida

Lleida

Monument al pages, es trova al Gran Passeig de Ronda amb carrer de la Mariola.
Lleida

Lleida

Detall de les escultures del monument al pages.
LLeida

LLeida

Palau de la Paeria. L'edifici segueix l'estil del gòtic català. La façana (obra de l'arquitecte Agapit Lamarca i Quintana) conté tots els elements més habituals en aquesta escola. Arran de terra, hi ha una portalada coronada per un arc de mig cercle que recorda el romànic ja que falta la punta típica del gòtic, mentre a la segona planta una sèrie de finestres estetes i altes tornen al tema romànic amb semicercles a sobre i dues columnes esveltes cada una. les finestres a la primera planta són molt petites i estretes, la qual cosa dóna un aspecte defensiu al palau. A dalt de la porta hi ha tres escuts amb la Senyera Reial; el d'enmig porta, a més, una corona reial.
Lleida

Lleida

Iglesia de Sant Joan Babtista, d'estil neogòtic, construïda a finals del segle XIX segons el disseny de Juliol de Saracíbar i Celestí Capmany.
Lleida

Lleida

Vista de la Seu Vella des de la Plaça de Sant Joan.
Lleida

Lleida

Castell de Gardeny a Lleida. En la segona meitat del segle XII, l'Orde del Temple va alçar un complex conventual a l'estratègic turó de Gardeny. El monticle va rebre la visita de brillants estrategs com el mateix Juli Cèsar, qui es va enfrontar amb els pompeians Afrani i Petreu, instal a Ilerda l'any 49 aC Durant els segles XVII i XVIII, l'antic recinte medieval va ser ampliat i transformat en un nou fortí militar, el disseny del qual respondria a les noves necessitats defensives que va suposar la introducció de l'artilleria: muralles flanquejades per baluards i rodejades d'amplis espais, fosses i murs de contenció. La imatge actual d'aquest conjunt monumental correspon a les restes del que va ser una imponent fortalesa. Aquest castell-juntament amb els de Miravet, Montsó, Peníscola i la ciutat de Tortosa-forma part de la ruta templera Domus Templi. Aquest viatge a través del temps posa de manifest gran part del patrimoni i llegat templer de l'antiga Corona d'Aragó.
Lleida

Lleida

Rotonda a la Plaça Europa.
Lleida

Lleida

Parroquia de Sta. Maria de Gardeny.
Lleida

Lleida

Record a Pau Casals.
Lleida

Lleida

Record a Ricardo Viñes.
Lleida

Lleida

Jardins del carrer Lluis Companys.
Lleida

Lleida

L'Estàtua d'Indíbil i Mandoni és un grup escultòric de bronze situat a la plaça Agelet i Garriga de Lleida, sota l'Arc del Pont, l'antiga entrada a la ciutat (construïda el segle XVIII) que comunica el Carrer Major amb el Pont Vell. Els guerrers, armats amb cadenes, una llança i una falcata (l'espasa característica dels ibers), representen a Indíbil i Mandoni, dos cabdills ilergetes que van defensar Lleida dels atacs dels cartaginesos i dels romans i que gràcies a les lluites i a les encertades negociacions van evitar que la ciutat fos arrasada.
Lleida

Lleida

Carrer Major. (zona comercial de Lleida)
Lleida

Lleida

Santuari de Sta. Teresita. Des del dia 6 de gener de 1929, data de col.locació de la primera pedra, el Santuari ha passat per diferents alternatives. Durant els anys 80-90 s'ha portat a terme la remodelació dels exteriors i de l'interior. Les obres per a l'acabat i ambientació del Santuari de Santa Teresina, a Lleida, es van iniciar l'1 d'abril de 1987. Mitjançant fases successives, se li ha anat dotant d'una caracterització particular. Els elements tradicionals utilitzats (pilars, columnes, formes, etc.) I alguns dels materials (ferro, encavallades metàl.liques de la coberta del temple), com l'obra vista, li confereixen un caràcter familiar.
Lleida

Lleida

Monolit i niu de cigonyes.
Lleida

Lleida

Parroquia de Sant Pere, situada al carrer Major.
Lleida

Lleida

Catedral. Quan la ciutat de Lleida fou conquerida per les tropes de Felip V (1707), les tropes borbòniques convertiren la Seu Vella en caserna militar i l'activitat litúrgica s'hagué de traslladar a l'església de Sant Llorenç. Sota el regnant de Ferran VI s'intentà infructuosament recuperar les funcions eclesiàstiques de la seu i el bisbat es va veure obligat a construir una nova seu.
Lleida

Lleida

Catedral. Carles III d'Espanya concedí el permís i part del finançament per construir una nova catedral, sota la condició d'abandonar definitivament les intencions de recuperar la Seu Vella per a l'Església lleidatana.
Lleida

Lleida

Font del clot de les granotes.
Lleida

Lleida

L'Escola Universitària de Turisme Terres de Lleida, és un centre adscrit a la Universitat de Lleida que ofereix els estudis de la Diplomatura en Turisme per la Universitat de Lleida, a més a més d'altres cursos de postgrau i especialització.
Lleida

Lleida

Portalada d'entrada al castell.
Lleida

Lleida

Estacio del Ave. La mil.lenària ciutat de Lleida és una de les ciutats AVE, un important eix de comunicació entre l'interior de la Península Ibèrica i les grans ciutats de la costa mediterrània i la frontera amb França. La seva estació, anomenada Lleida-Pirineus, és un antic palau d'estil francès de principis del segle passat, que consta de dos edificis, un antic i un de nou, el qual ha estat construït per a l'arribada de l'AVE el 2003.
Lleida

Lleida

La Seu Vella. La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida. S'alça sobre un turó des del qual es divisa tota la ciutat, el riu Segre i gran part de l'horta de Lleida. La catedral s'ubica al centre històric de la població. S'inscriu dins de l'estil romànic, encara que les seves cobertes són de creueria ogival gòtica. Les portes de sant Berenguer, l'Anunciata i dels Fillols són una mostra de "l'escola romànica de Lleida". La catedral va ser donada per acabada quan es va realitzar el cimbori i la coberta de les naus el 1286 i va quedar enllestida totalment al segle XV, amb la construcció del campanar i l'acabament de la porta dels Apòstols.
Lleida

Lleida

Imatge parcial de la Seu Vella.
Lleida

Lleida

Detall de la portalada de la Seu Vella.
Correo electrónico
Contraseña
Recieve news about this website directly to your mailbox
Pie de la página web
Name
Email
Comment
Or visit this link or this one