Jordi Caelles

Jordi Caelles

Nascut el 1952 a les Borges Blanques (Lleida) i resident a Reus des de 1986
Aficionat a la pintura i la fotografia.
Sóc un artista autodidacta i realista.
Porto pintant des de mitjans de 2009.
He fet fins ara quatre exposicions; Reus (Sala d'art "La Vintiquatrena"), Miami Platja (Sala Andreu Art) i les Borges Blanques (Centre Cívic) el 2010 i el 2011 al Centre Cívic de les Borges.
He participat en el I Certamen Internacional d'Art Salut celebrat a Reus el 2010.
Soci d'Art Salut (societat sense ànim de lucre) de Reus.
Actualment tinc exposades permanentment deu obres en Andreu Art, a Miami Platja i una obra a través d'Art Salut, que exposa en tots els Centre Cívics de Reus.
lunes 30/abril/2012 14:07
LA RECESIÓN EN ESPAÑA




El PIB ha vuelto a caer un 0.3 %, por lo que confirma que España está en recesión, en términos generales la economía española se contrajo un 0.4 %. Es decir que vamos de mal en peor, encima nuestro amigo Rajoy (el último mohicano) haconfirmado que cada viernes incluido el que viene en el Consejo de Ministros habran nuevas medidas y así será practicamente durante toda su legislatura.
Rajoy dice que "reescribirá" la historia de la prosperidad de España, si pero ya veremos que nos va a costar llegar a ello, porque en resumidas cuentas siempre pagamos los platos rotos los mismos "los españolitas de a pié" como siempre digo yo.
¡SEGUIMOS IGUAL!

España sigue con los recortes y los impuestos, ahora el Gobierno quiere que también haya peajes en las autovías pero que el importe a pagar sea un importe blando, veremos que significa esto de “blando”, dicen que no van a tocar el IVA hasta el 2013, pero las malas lenguas aseguran que va a ser antes, además ayer me enteré a través un debate de la cadena 13TV que en España hay 445.000 políticos, que es el total que suman entre los médicos, los bomberos y la policía de todo el país, con estos números jamás podemos ir bien y que los recortes están muy bien si hay que recortar se recorta, pero hay que empezar por ellos primero y no siempre por los mismos por el famoso “españolito de a pié”.
Cataluña no se queda atrás, junto con otras tres o cuatro comunidades, estudian que los enfermos hospitalizados deban pagar las comidas que realizan ya que esto tiene un coste de unos 24 € diarios, no sé de donde narices sacan estos números, ya que si alguien ha estado hospitalizado en algún momento sabe perfectamente que es lo que dan en los hospitales y que imposible que el coste sea este y además hay que añadir que quieren poner unas sillas para el acompañante que para poder reclinarlas se deberá de pagar cierta cantidad, si es así el acompañante tendrá que intentar dormir sentado y no medio tumbado. Ya veis que los catalanes siempre despuntamos sobre los demás, y todo esto sin crear empleo.
¡Que Dios nos coja confesados!
BANKIA

Lo que faltaba, ahora le toca a Bankia y Rato abandona el barco antes del undimiento y deja como su sucesor a José Ignacio Goirigolzarri, ex consejero delegado del BBVA que abandonó dicho puesto acogiéndose a una jubilación anticipada con una pensión anual de 3 millones de euros, aunque como consejero delegado cobraba cobraba unos 4,2 millones. Para el pago de esta cantidad, que será vitalicia, el banco tiene provisionados 52,49 millones de euros, que garantizan la pensión de Goirigolzarri, que no se completó con ningún tipo de indemnización por cese, ya que abandonó el BBVA "de mutuo acuerdo".
¿vosotros creeis que hay derecho a esto? y encima el Gobierno de Rajoy quiere rescatar Bankia con fondos públicos, es decir con nuestro dinero, pero en cambio tolera que diariamente cierren centenares de empresas y desaucien a familias de sus viviendas en todo el pais, cosa que a Rajoy parece no importarle demasiado, ya que prefiere dar el dinero a los bancos en lugar de ayudar a las familias, al pequeño comerciante y a las Pimes.
En fin, creo que mi problema estriba en que no entiendo mucho de politica, por esto no asumo ni comprendo las decisiones que toma este Gobierno.

¿Le gusta esta página web?

Si, me gusta (3 | 50%)
No, no me gusta (0 | 0%)
LES GARRIGUES - Les Borges Blanques, Juneda, Arbeca, Albages, Els Omellons, Espluga Calva, La Floresta, L'Albi, Bellaguarda, Tarres, Puiggros, Vinaixa,
Les Borges

Les Borges

Les Borges Blanques és la capital de la comarca de les Garrigues. Està situada en la zona de contacte entre els sectors de reg del Canal d'Urgell i els altiplans de la Depressió Central. Disposa d'una excel·lent xarxa de comunicacions que inclou les carreteres N-240 i C-233, l'autopista del Nord-est, diverses carreteres locals i la línia ferroviària Tarragona-Reus-Picamoixons-Lleida, amb parada pròpia al municipi.
Les Borges

Les Borges

El Palu del Marques d'Olivart, actualment l'edifici del Ajuntament. Les Borges Blanques va començar la seva existencia com una petita fortalesa arran del valiat de Lleida i confrontat amb la Ciurana conquerida a mitjans del segle xii als sarraïns per Berenguer IV.
Les Borges

Les Borges

Els Gegans, son en Jaume i la Peronella.
Les Borges

Les Borges

Imatge del carrer Nou.
Les Borges

Les Borges

L'Assumpció de Maria, l'actual església parroquial és un temple neoclàssic, dotat de campanar amb un gran balcó que l'envolta, que fa funció de mirador de les Borges Blanques.La capelleta, d'estil barroc, data de l'any 1743.
Les Borges

Les Borges

Campanar de L'esglesia de la Assumpcio.
Les Borges

Les Borges

Carrerro entre els carrers Marques d'Olivart i carrer Nou.
Les Borges

Les Borges

Forn de pa Rosello, al carrre Nou.
Les Borges

Les Borges

Forn de pa Capell, de tota la vida, situat al carrer del Carme, tocan al Ajuntament.
Les Borges

Les Borges

El Collet, un indret completament plantat d’arbres amb una minicentral
Les Borges

Les Borges

Imatge del barri de la Capella.
Les Borges

Les Borges

Al passeig del Terrall, al cor de la ciutat, s'hi troben dues basses amb cignes, ànecs, oques i un gran jardí en el qual es troba una gran varietat de plantes i arbres, a més d'una premsa d'oli del segle XVIII.
Lleida

Lleida

Vista del campanar de l'esglesia des de el Passeig del Terrall.
Les Borges

Les Borges

Premsa d'oli del segle XVII. situada al Passeig del Terralll.
Les Borges

Les Borges

Monument a la ciutat Pubilla de la Sardana 1980.
Les Borges

Les Borges

Font a les basses del terralll.
Les Borges

Les Borges

El Quiosc, es una cafetería situada al Passeig del Terrall.
Les Borges

Les Borges

Sortidos al Passeig del Terrall.
Les Borges

Les Borges

Arcs del antic convent de les Monges Carmelites.
Les Borges

Les Borges

Basses del Terrall.
Les Borges

Les Borges

Una de les casas Pairals de la població..
Les Borges

Les Borges

Jardins del Passeig del Terrall.
Les Borges

Les Borges

Bar Terrall, una cafeteria de tota la vida, anteriorment a la seva dreta hi havia un cinema (El cinema Terrall)
Les Borges

Les Borges

Cal Pelet, Es dediquen a la venda de plantes de jardineria i altres cultius, es troba situat al costat del Passeig del Terrall..
Les Borges

Les Borges

Museu Macia, Aquest nou museu de quatre plantes té com a objectiu difondre el llegat de Macià, que fou diputat a Les Corts per aquest municipi, i vol remarcar l’estret vincle que el president de la Generalitat va tenir amb les Borges Blanques al llarg de tota la seva vida.El concepte expositiu es basa en la idea del viatge de Macià des de la seva infantesa i la seva joventut com a enginyer militar, passant pels seus anys a l’exili i la consecució del seu somni de llibertat amb la proclamació de la República.
Les Borges

Les Borges

Imatge de la Plaça de la Constitucio, antigament Plaça de Espanya.
Les Borges

Les Borges

Edifici de l'antiga sindical, actualment es el Jutjat de Pau i Centre Civic, situada a la Plaça Constitucio.
Les Borges

Les Borges

Pujada del castell.
Les Borges

Les Borges

Vista de la torre del campanar des de el inici de la pujada del castell.
Les Borges

Les Borges

Pujada al carrer de Sant Pere, el carrer mes alt del poble.
Les Borges

Les Borges

Cal Victor, situal al carrer de Sant Pere i guardonada amb el balcó més engalanat i florejat a la Festa Major de 2010.
Les Borges

Les Borges

Casa de un fuster al Carrer de Sant Pere.
Les Borges

Les Borges

Barri del Moli de vent.
Les Borges

Les Borges

L'ermita de Sant Salvador, situada a 3,5 km de la ciutat, a la carretera que uneix les Borges Blanques amb Cervià, és un edifici senzill, de base romànica, d'una sola nau acabada en una capçalera rectangular.
Les  Borges

Les Borges

Hotel Salat, junatament amb la Masia Salat, disposen d'un museu dedicat a l'oli i la seva elaboració.
Juneda

Juneda

La vila de Juneda es troba situada a la província de Lleida, concretament al nord de la comarca de les Garrigues, i limita amb les comarques de Segrià i de Plana d'Urgell. Les terres del seu terme es troben entre el paisatge urgellenc, regat pel Canal d'Urgell i el paisatge garriguenc propi de l'Espai d'Interès Natural (EIN) de les partides de l'Aranyó i de Miravall. La superfície del terme municipal és de 47,35 km2 i es troba a 264 metres d'altitud. Al sud del terme es troba el Tossal Gros amb 482 m d'altitud, a prop del punt més alt del terme de 523 m d'alçada, limítrof amb el municipi de Cervià. Tocant el nucli urbà circulen les aigües del riu Femosa, que travessen el terme d'est a oest, en el seu al voltant es troben les terres més fèrtils del terme municipal, així com també un bon grup d'assentaments prehistòrics. La població actualment es troba estabilitzada per sobre dels 3000 habitants.
Juneda

Juneda

La vila de Juneda es troba situada a la província de Lleida, concretament al nord de la comarca de les Garrigues, i limita amb les comarques de Segrià i de Plana de Urgell. Tocando el núcleo urbano circulan las aguas del río Femosa, que atraviesan el término de este a oeste; en cuyo alrededor se encuentran las tierras más fértiles del término municipal, así como también un buen grupo de asentamientos prehistóricos
DSC00702.JPG
Juneda

Juneda

Iglesia Parroquial dedicada a la Transfiguración del Señor, de estilo barroco tardío con un magnífico campanario ochavado. Se empezó a construir el año 1740 y fue consagrada el 17 de noviembre de 1748. El altar mayor barroco fue destruido durante la Guerra Civil Española. Fue considerado una joya del barroco académico, hecho por el escultor Antoni Ochando, de Constantí, y había sido valorado como uno de los mejores altares de la Cataluña del siglo XVIII.
Juneda

Juneda

Torre del campanar de l'esglesia.
Juneda

Juneda

Record al metge Cornudella.
Juneda

Juneda

Antic Ajuntament.
Juneda

Juneda

Plaça del Josa i carrer Pinell.
Juneda

Juneda

Escola Municipal de Musica.
Juneda

Juneda

A la plaça de l'església es troben també cases antigues, algunes recentment restaurades, com la casa Bragós (l'última que conserva l'antic traçat porticat de la plaça) i la casa Freixes, del segle XVIII, també trobem la casa del Sec de l 'Albi, al carrer del Forn, i la casa Sapri, un magnífic exemple de casa palau neoclàssic amb esgrafiats, datada en 1798, en el xamfrà amb el carrer Major conectante amb l'eixamplament de la vila (l'antic Raval), que conserva un traçat de carrer porticat d'estil popular, hi ha cases del segle XVI (casa Fusteret), del XVII (casa Sabatera, casa Cabeça, casa Tomaset), del XVIII (casa Sapri, la Rectoria) i del XIX (casa Metge, l'Ajuntament o casa Barber).
Juneda

Juneda

Casal d'avis, anteriorment era un bar i es deia bar Foment i estava situat en el carrer la font.
Juneda

Juneda

Portal de la marca. Avui encara es conserva, degudament restaurada, una de les portes gòtiques (segle XIV) d’accés: el Portal de Lamarca (o del Marca), que era l’antic portal d’Arbeca, lloc on hi havia el castell en el qual residien els Ducs de Cardona, antics senyors de la vila.
Juneda

Juneda

Monument als Caps Grosos any 2010.
Juneda

Juneda

Plaça Catalunya.
Arbeca

Arbeca

Arbeca és un municipi de Catalunya, Espanya, a la província de Lleida. Se situa a la comarca de Les Garrigues, a la part septentrional d'aquesta, en el límit amb les de l'Pla d'Urgell i Urgell i regat pel canal d'Urgell. Els patrons d'Arbeca són Sant Jaume i Santa Catalina. La festa major és el 15 d'agost. Producción de aceite de oliva. La aceituna arbequina es más pequeña que la sevillana pero produce un aceite de excepcional calidad, posiblemente de los mejores aceites de oliva del mundo. Fue introducida por el duque de Medinaceli, Señor de Arbeca que la trajo de Palestina en el S XVIII.
Arbeca

Arbeca

Ajuntament. La vila d'Arbeca es troba situada al voltant d'un turó (357 m. d'altitud) a la comarca de les Garrigues, segons la divisió de la Generalitat del 1936, al límit amb la comarca de l'Urgell, amb una població de 2.510 habitants. La principal activitat de la vila és la ramaderia i l'agricultura, a part dels pinsos, tallers mecànics, tèxtils i la construcció.
Arbeca

Arbeca

Façana del Ajuntament.
Arbeca

Arbeca

L’església parroquial de Sant Jaume respon a una construcció barroca del segle XVII de transició al corrent neoclàssic, essent consagrada l’any 1686. És un temple de planta de creu llatina, de grans proporcions, essent un dels temples más espaiosos de l’arxidiòcesi de Tarragona a la qual pertany. Ocupa l’espai que el segle XIV ocupava el temple gòtic sota l’advocació de Santa Llúcia. La façana del temple es força austera, de línies molt senzilles de clara inspiració neoclàssica, trencada només per algun traç barroc de la portalada com és el timpà semicircular obert al mig del qual s’obre una capelleta amb timpà també obert, presidida per una imatge de la Verge. Per damunt s’obre una rosassa. L’edifici queda rematat per tres timpans, el central de dimensions més grans que els laterals, on hi el rellotge.
Arbeca

Arbeca

El Castell– Palau, comptava amb una estructura de planta quadrada, envoltat d’un gran fossat, com a element de defensa i presidit per la torre de l’Homenatge, a la part de ponent, i franquejat per quatre torres més, la de les Dames, la dels Vents, la del Porgador i una quarta que en desconeixem el nom.Tenia dos galeries, construïdes entre la torres dels Vents i la de les Dames apegades al castell, una sobre l’altra. Dins el castell també s’hi trobava l’església de Sant Jaume, que dóna nom al patró de la vila i a la seva església actual, dedicada al mateix sant L’historiador mossèn Segura assenyala que el castell d’Arbeca era “certament un del més bells de Catalunya”.
Arbeca

Arbeca

Al cim del turó s'hi troben les restes de l'antic i poderós Castell dels Ducs de Cardona, que té el seu origen en una fortalesa àrab conquerida cap a la meitat del segle XII. La població s'anà construint arrecerant-se al seu entorn. .Muralles del castell. Al llarg dels seus anys d'esplendor el Castell– Palau mantenia una vida social elevada i en les notes històriques d’Arbeca hi conten escrits de la quantitat de persones que treballaven al castell-plalau, i de les persones que hi reberen algun sagramentcom el bateig, el matrimoni i l’enterrament. Pot dir-se que des de l’acabament de la Guerra de la Generalitat contra Joan II fins a la guerra del segadors, Arbeca, residència esdevinguda ducal, i de l’únic titular “Gran d’Espanya” radicat a Catalunya, assolí la màxima categoria palauenca del nostre país.
Arbeca

Arbeca

Una portalada (una de les entrades al castell).
Arbeca

Arbeca

Torre del castell
Arbeca

Arbeca

Una par de les muralles i accesos al castell.
Arbeca

Arbeca

Torre del campanar de la parroquia de Sant Jaume.
Arbeca

Arbeca

Cal Hereuet. El casc antic d'Arbeca, amb les seves construccions típiques de pedra, carrerons estrets i tranquil, és d'una gran bellesa, potser gràcies a la sencillesa de construcció.
Arbeca

Arbeca

Porxos de Sant Jaume. Als peus del castell i fent un tomb per la vila, trobarem l'Església Parroquial de Sant Jaume, construïda durant el segle XVII i consagrada l'any 1686, que té una planta de creu llatina de belles i grans proporcions. Als carrers i places que l'envolten hi ha porxos, façanes de pedra i escuts heràldics, i racons poètics de regust medieval, com la cruïlla porxada de la plaça de l'Església amb el carrer de Sant Feliu, o bé els porxos de l'Esparter i del Duc de la plaça Major.
Arbeca

Arbeca

Font d'aigua.
Arbeca

Arbeca

Casal de la gent gran.
Arbeca

Arbeca

Moli de ca l'Argiles. Aquest Molí d'oli, que Arbeca ha tingut la sort de poder recuperar pràcticament tot sencer, després d'haver passat molt de temps mig abandonat, es troba en un recinte no massa gran, però amb unes moles de pedra que impressionen. Possiblement és de principis de segle XIX, i les premses hidràuliques que s'hi afegiren són dels anys vint de la centúria passada.
Arbeca

Arbeca

L'ermita de Santa Caterina és l'única existent al terme d'Arbeca, situada sobre un turó a la part de migdia i enfront de la vila.
Arbeca

Arbeca

Antigament va ser església petita del poble de Borgetes de Salena, llogaret que formava part de la Baronia d'Arbeca i que, posteriorment, va ser agregada al seu municipi juntament amb el seu terme municipal. Les seves cases no van poder resistir l'empenta dels anys i del despoblament. Queden, però, les sitges subterranis que hi havia als baixos dels habitatges i servien per guardar les collites de cereals.
Arbeca

Arbeca

Els Vilars. Es tracta de les restes d'una formidable fortalesa ilergeta, anomenada dels Vilars, a tocar de la població d'Arbeca. La seva cronologia abasta des de l'any 750 A.C. fins el 325 A.C. Aquesta fortalesa va ser abandonada a mitjan segle IV a. C. i va ser descoberta l'any 1975. Constitueix un conjunt històric-arqueològic monumental singular en la història peninsular i europea, considerat únic al món iber català per la seva impressionant sistema defensiu, constituït per unes muralles de 5 metres d'amplada i defensada per una dotzena de torres, una barrera de pedres clavades i un fossat amb talussos paraments de 13 metres d'amplada i 4 metres de profunditat. Els seus constructors eren gent que pertanyia al grup cultural dels camps d'urnes, anomenat així pel costum d'incinerar i enterrar en vasos ceràmics les cendres dels seus morts. Els habitants d'Els Vilars van viure el procés de iberització, esdevenint el poble ilergeta.
Arbeca

Arbeca

Muralles del castell. La població té el seu origen medieval en una fortalesa àrab repoblada abans de les Borges. El 1151 consta documentalment una cessió que féu la vescomtessa Guilleuma de Cardona, on Arbeca figura com a afrontació. El 1156 fou Berenguer de Torroja, conseller de Ramon Berenguer IV, qui obtingué la senyoria de la vila d'Arbeca, que ell havia repoblat.
Arbeca

Arbeca

Font de la Juliana.
Arbeca

Arbeca

Monument a la vellesa del poble d'Arbeca.
Albages

Albages

Albagés, conegut fins a 1842 com Albaiges (oficialment i en català l'Albagés), 1 és un municipi de Catalunya, Espanya. Pertanyent a la província de Lleida, a la comarca de Garrigues.
DSC00895.jpg
DSC00894.jpg
DSC00911.jpg
DSC00901.jpg
DSC00915.jpg
DSC00891.jpg
DSC00921.jpg
DSC00902.jpg
DSC00909.jpg
DSC00907.jpg
DSC00913.jpg
Sin título.jpg
DSC00905.jpg
Sin título1.jpg
Sin título.jpg
Els Omellons

Els Omellons

Omellóns1 o Els Omellons2 (en català i oficialment des de 1981, Els Omellons) és un municipi espanyol de la comarca de les Garrigues (província de Lleida), situat a l'oest d'aquesta, limitant amb la de l'Urgell.
Els Omellons

Els Omellons

Cases d'un carrer a la entrada de Els Omellons
Els Omellons

Els Omellons

Casa Llorach, data de 1770, construïda damunt dos molins, un d'oli i l'altre de farina. Hi va viure el poeta romàntic Ezequiel Llorach (1846-1887). Es tracta d'una casa pairal declarada Monument Artístic Nacional. Conserva una interessant finestra àrab, amb una reixa decorada amb sis mitges llunes, i té en la façana l'escut dels Llorach.
Els Omellons

Els Omellons

Cases tìpiques fetes de pedra a els Omellons.
Els Omellons

Els Omellons

Església Parroquial de Sant Miquel, originària del segle XVIII, té una formidable façana barroca, en el seu interior té tres naus, campanar de torre de planta quadrada i conserva un notable retaule barroc de pedra.
Els Omellons

Els Omellons

Restaurant el Drac
Espluga Calva

Espluga Calva

Espluga Calva1 (en català i oficialment l'Espluga Calba) és un municipi espanyol de la província de Lleida, Catalunya, situat a la comarca de Garrigues, a l'est d'aquesta, en el límit amb les de l'Urgell i la Conca de Barberà.
Espluga Calva

Espluga Calva

Castell-Palau documentat en 1148. Poc temps desprès el 22 de desembre de 1148 l'atorga Ramón Berenguer IV la carta de població. Entre 1251 i 1350 va pertànyer al monestir de Vallbona.
Espluga Calva

Espluga Calva

Al centre del poble hi ha el majestuós castell de pedra, del segle XIII, on es pot visitar l'Aula Magna, antic punt de trobada de l'orde de Sant Joan de Jerusalem; abans d'entrar-hi es pot admirar un fresc que representa la donació de la primera Carta de Població de l'Espluga Calba. Al Pati d'Armes podem veure una gran pica de pedra que es feia servir per guardar l'oli; també hi ha la sala de l'Orde de Malta, una sala d'exposicions i un museu de la pagesia.
Espluga Calva

Espluga Calva

Plaça del Castell
Espluga Calva

Espluga Calva

Portalada de pedra que dóna accés a dos carrers (en la part superior de la mateixa es troba un habitatge) just al costat del castell.
Espluga Calva

Espluga Calva

Portalada de pedra que dóna accés a dos carrers (en la part superior de la mateixa es troba un habitatge) just al costat del castell.
Espluga Calva

Espluga Calva

Font d'aigua tocant a la muralla del castell.
Espluga Calva

Espluga Calva

La nova església, dels segles XVIII, va ser edificada al mateix lloc on va estar l'anterior, si bé va fer falta utilitzar la meitat del cementiri, que estava al costat, una part de l'antiga abadia, la casa de la vila i altres cases de particulars .
Espluga Calva

Espluga Calva

Plaça de l'Esglesia.
Espluga Calva

Espluga Calva

Un raconet tranquil a l'Espluga Calva.
La Floresta

La Floresta

Limita amb la plana d'Urgell. El terme està constituït per una estreta franja en direcció N-S entre els de les Borges Blanques i Arbeca. El sector més accidentat està cobert per matollar. Tot i que està situat prop de la zona de regadius del canal d'Urgell, l'aigua no arriba al terme. Altitud: 315 metres, habitans 185.
La Floresta

La Floresta

Carrer del forn. Es trva a la entrada del poble, davant del castell.
La Floresta

La Floresta

El Castell de la Floresta és al municipi de la Floresta, a la comarca de les Garrigues, un terreny força abrupte on els regadius passen de llarg i dedicat principalment al cultiu de cereals, ametllers i oliveres, s'alça solitari el castell palau de la Floresta. A la zona s'han descobert vestigis de l'època romana; tanmateix, sembla que el lloc va ser un ampli despoblat durant llargs períodes de la seva història. En els primers temps de la guerra contra els musulmans el castell va ser una fortalesa avançada. des de la qual s'assetjava tèbiament els sarraïns, ben arrecerats a la serra de Prades. En aquesta època de conquesta la zona era anomenada Castellots, i sembla que estava formada per dos nuclis, un poblat per ordre del rei i l'altre per ordre dels poderosos comtes de Cardona; aquest darrer és el que ha perdurat. De tota manera la precarietat de la fundació va fer que al menys el 1646, després de la guerra dels Segadors, i el 1814 després de la guerra del Francès el terme quedés completament despoblat. Pel que fa al castell, se sap que el 1340 pertanyia a Ramon i Beatriu Cornell. els quals el van transferir als comtes de Cardona. Els nous senyors van mantenir el castell de Castellots com a residència d'estiu.
La Floresta

La Floresta

Una torre del Castell de la Floresta. Al segle XVI, quan els comtes ja havien esdevingut ducs, s'hi van realitzar les grans reformes que van transformar l'antic castell en un palau renaixentista anomenat la Torre de la Floresta. Es coneix l'evolució d'aquestes reformes pels rebuts conservats, corresponents a obres realitzades; per exemple, l'any 1569 el mestre d'obres Joan Longos va presentar una factura per «una torre de pedra de la Floresta, les escales, les parets que són entre la torre i la capella, la font i les tàpies». D'aquestes obres, l'antic castell en va sortir molt transformat; s'hi van afegir una torre gallarda, noves finestres a les habitacions - algunes amb una columneta muntant o mitgera i escuts per als portals, tot i que també s'hi van conservar alguns elements gòtics, com l'exquisit teginat dels sostres. Al segle XVIII. després de la creació del marquesat de la Floresta, els nous senyors hi van realitzar noves reformes i obres d'embelliment, dedicades especialment a la decoració dels interiors, amb les quals el palau va anar perdent del tot el seu vell aspecte militar i defensiu.
La Floresta

La Floresta

Pou de gel i museu de la pedra canjun situat a la entrada del poble
La Floresta

La Floresta

Esglesia de Sant Blai (patro de la poblacio) Es tracta d’un petit temple adosat al castell i de construcció sòbria i austera. És bastida totalment en pedra del país i en la construcció hi participà tot el poble de la Floresta. Inicialment l’església és bastí sense campanar i no fou fins cinquanta anys més tard que es construí l’actual campanar de divuit metres d’alçada amb quatre finestrals oberts al punts cardinals.
L'Albi

L'Albi

El terme municipal de l'Albi s'estén pel sector sud-oriental de la comarca de les Garrigues.
L'Albi

L'Albi

Carrer Major
L'Albi

L'Albi

El pas del riu Gorp per la poblacio.
L'Albi

L'Albi

Parroquia de Sta. Maria. segle XVIII; façana d'estil neoclàssic -campanar de 34 m. d'alçada dividit en tres cossos
L'Albi

L'Albi

L'Albi

L'Albi

Munument a la vellesa de la poblacio.
L'Albi

L'Albi

Plaça del cargol
L'Albi

L'Albi

Portal del Aubis.
L'Albi

L'Albi

Ermita de Sant Cosme, L'ermita que els devots fills de l'Albi aixecaren en aquesta vila, com diuen documents antics, fou fundada vers l'any 1500. Al llarg dels segles ha estat engrandida i reformada. L'interior de l'ermita és d'una sola nau molt espaiosa. Té un bonic cor al qual es puja per una escala de cargol. La nau central consta, a més del presbiteri, de quatre capelles laterals on es troben els quadres de Santa Madrona, Sants Abdón i Senén, Sant Crist i Sant Antoni de Pàdua. A l'actual ermita s'arriba per un caminal al porxo, essent les restes més antigues conservades de l'ermita.
L'Albi

L'Albi

Antiga plaça a l'Albi
BELLAGUARDA

BELLAGUARDA

Antigament es coneixia amb els noms de Pobla (o Pobleta) de Bellaguarda o Pobla (o Pobleta) de la Granadella. L'any 1937 canvià el nom per Bellaguarda. Entre 1939 i 1984 passà a anomenar-se Pobla de la Granadella i el 1984 adoptà una altra vegada el nom actual.
Bellaguarda

Bellaguarda

Carrer del pou
Bellaguarda

Bellaguarda

Carrer de la Bassa.
Bellaguarda

Bellaguarda

Al maig de 1991 va ser inaugurat el nou Ajuntament que consta de dues plantes i que, a més de les dependències consistorials, inclou la llar de jubilats, el jutjat de pau, els Arxius i un local per a la agrupació de caçadors Sant Marc.
Belllaguarda

Belllaguarda

Carrer del pou tocan al carrer del ball
Bellaguarda

Bellaguarda

Carrer Major
Bellaguarda

Bellaguarda

Imatge de l'esglesia desde el carrer Major.
Bellaguarda

Bellaguarda

Carrer Vallvedat
Bellaguarda

Bellaguarda

l’església parroquial de Sant Antoni Abat, d’origen gòtic, amb absis de planta octogonal, finestrals als murs laterals que semblen anteriors, de transició, i un campanar de planta quadrada amb un cos octagonal a la part superior; la façana, amb una bella portalada, i l’interior de la nau foren refets després de mitjan segle XVIII dins una línia neoclàssica.
Bellaguarda

Bellaguarda

Carrer Major
FULLEDA

FULLEDA

Fulleda és un municipi català de la comarca de les Garrigues, situat a l'extrem est de la comarca administrativa de les Garrigues, al territori de la Segarra històrica, fronterer amb la Conca de Barberà. El poblament és agrupat en el nucli urbà (560 m) a l'interfluvi de les valls o "fondos" de la Granada i els Escortals (antigament anomenats "Cortals"). A la localitat hi ha un monument a Agustina Saragossa i Domènech, Agustina d'Aragó, els pares de la qual eren de la població, on també hi van néixer diferents germans seus.[2] La base econòmica del poble és l'agricultura de secà, basada fonamentalment en la vinya, l'olivera i l'ametller, amb alguna presència que sembla minvar del cereal, tot hi que també hi ha un parell de granges i alguna petita indústria (fusteria i productes químics, recentment tancada).
Fulleda

Fulleda

Plaça de Ramón Santamaria (Batlle de Bellaguarda)
Fulleda

Fulleda

Cal Salat
Fulleda

Fulleda

Monument a Agustina d'Arago.
Fulleda

Fulleda

Plaça de l'Esglesia
Fulleda

Fulleda

Esglesia de Sta. Maria
TARRES

TARRES

Al límit amb la Conca de Barberà, de la qual forma morfològicament part (les aigües del sector meridional són de la conca del Francolí), el territori és accidentat pels contraforts sud-occidentals de la serra del Tallat travessats al sud-oest per la foradada de Tarrés és al sector meridional. . El poble: Altitud: 578 metres, HABITANS 111
Tarres

Tarres

Abans de la reconquesta, Tarrés formà part del valiat àrab de Siurana. El 26 de juliol de 1149, Ramon Berenguer IV va fer donació del terme de Tarrés a Ramon de Boixadors i a la seva muller Ermessenda, a condició que hi construïssin una fortalesa. A mitjans del segle XIII, Tarrés passà a formar part dels dominis de l'abadia cistercenca de Poblet, de l'òrbita de la qual no se'n separaria fins al primer terç del segle XIX.
L'església parroquial de Santa Maria, de façana neoclàssica i esvelt campanar, es va construir el 1799 sobre l'antic temple.
L'església parroquial de Santa Maria, de façana neoclàssica i esvelt campanar, es va construir el 1799 sobre l'antic temple.
Tarres

Tarres

Antic edifici al centre de Tarres.
Tarres

Tarres

C'al Hostal
Tarres

Tarres

L'església parroquial de Santa Maria, de façana neoclàssica i esvelt campanar, es va construir el 1799 sobre l'antic temple.
Tarres

Tarres

Edifici del Ajuntament.
PUIGGROS

PUIGGROS

Está habitado por 289 personas que viven en un monte o colina que da nombre al municipio. A una altitud de 334 metros, su municipio tiene una extensión de 9, 86 km2.
Puiggros

Puiggros

Una de les antigues portalada de pedra per on s'accedia a la població
Puiggros

Puiggros

Una de les antigues portalada de pedra per on s'accedia a la població (vista desde l'interior)
Puiggros

Puiggros

Carrer Torregrosa
Puiggros

Puiggros

L'Església Parroquial de Santa Maria, refeta al s. XVII, de bonica i austera façana, presenta un campanar de torre quadrada.
Puiggros

Puiggros

L'Església Parroquial de Santa Maria, refeta al s. XVII, de bonica i austera façana, presenta un campanar de torre quadrada.
Vinaixa

Vinaixa

Vinaixa és un municipi espanyol de la comarca de les Garrigues, situat a la part O. d'aquesta, en el límit amb la de la Conca de Barberà, a la província de Lleida, Catalunya. Al centre de la població es troba l'Església de Sant Joan Baptista d'estil romànic amb fortes influències cistercenques. Conserva encara algunes pintures romàniques, que li han fet merèixer el títol de Monument Històric-Artístic. Destaca el retaule, d'estil gòtic.
Vinaixa

Vinaixa

Cra. de Tarragona
Vinaxa

Vinaxa

Sortidor a la plaça tocan al cami de Trilla
Vinaixa

Vinaixa

Esglesia de Sant Joan Baptista - Construïda l'any 1301, que és d'estil romànic amb fortes influències cistercenques. Té planta rectangular amb una sola nau i amb àbsis amb semicercle, coberta amb volta apuntada, reforçada per arcs torals sense contraforts exteriors i sense decoració de cap mena. Conserva encara algunes pintures romàniques, datades en l'època de construcció de l'església. Cal assenyalar que el dia 13 de juny de 1980 l'església de Vinaixa fou declarada monument historico-artístic pel Ministeri de Cultura.
Vinaixa

Vinaixa

El Castell - El Castell de Vinaixa, també denominat Cal Tarragó, situat al carrer del Calvari, davant de la plaça del Mil•lenari, és un antic guistan àrab (segle VIII) amb honors de castell, al voltant del qual s'ordenà el poblat conegut com Beni-Aixa, del qual pren el nom l'actual municipi de Vinaixa. Actualment és de propietat particular.
Vinaixa

Vinaixa

Ermita de Sant Bonifasi - Situada a uns 7 quilòmetres del nucli urbà, al qual Vinaixa professa una gran devoció des de fa molt temps. Tot i que sembla que al segle XIV l'ermita ja estava construïda, aquesta no posseí la relíquia del sant fins al 13 de maig de 1682.
Vinaixa

Vinaixa

Casas al casc antic del poble.
Vinaixa

Vinaixa

Plaça de la font al casc antic del poble.
Vinaixa

Vinaixa

Carrer de Sant Joan i vista desde l'interior del casc antic del Portal de la Mariana, une de les portes d'acces al antic poble.
Vinaixa

Vinaixa

Carrer de Sant Joan i vista del antic del Portal de la Mariana, une de les portes d'acces al antic poble.
Vinaixa

Vinaixa

Cra. de Lleida i vista del pont del tren.
Cervia

Cervia

Cerviá1 (en català i oficialment des de 1981 Cervià de les Garrigues) és un municipi de la comarca de les Garrigues, a la província de Lleida, Catalunya, Espanya. Està situat al sud de la capital comarcal. Predomina l'agricultura de secà amb conreu de cereals, oliveres i ametllers principalment.
Cervia

Cervia

Ajuntament - La Casa de la Vila, construïda l’any 1912, és destacable per la seva construcció majestuosa totalment de pedra, essent l'edifici més admirat pels visitants. L’arquitecte elegit per al projecte de la casa consistorial fou Francesc de P. Morera i Gatell, que en aquell moment ocupava el càrrec d’Arquitecte Municipal de la ciutat de Lleida.
Cervia

Cervia

Carrer de Lleida, tocan a l'esglesia de Sant Miquel
Vinaixa

Vinaixa

Les Beses - Dins el terme hi ha el despoblat i antic terme de les Besses. El lloc de les Besses fou establert el 1125 per una carta de població atorgada per Arnau Punyet i la seva muller, i el 1265 hom obtingué llicència per bastir l’església parroquial. Es troba a la dreta del riu Set, aigua avall de Cervià de les Garrigues; hi resten poques filades de l’antic castell feudal de les Besses dalt d’una roca o tossal i de les cases del poble. L’Església de Santa Maria de les Besses fou restaurada el 1973; es tracta d’un interessant edifici de transició del romànic al gòtic, de planta rectangular, arcs apuntats, mènsules i porta dovellada al nord.
Cervia

Cervia

Carretera del Albi
Cervia

Cervia

Carrer d'Anselm Clave
Cervia

Cervia

Carrer d'Anselm Clave
Cervia

Cervia

L’església parroquial és dedicada a sant Miquel Arcàngel. Fou reedificada el segle XVIII; conserva la façana classisitzant, amb una part central coronada per un frontó triangular i un petit rosetó, àmplia nau i capelles als contraforts i campanar de planta quadrada amb un cos damunt el vuitavant.
Correo electrónico
Contraseña
Recieve news about this website directly to your mailbox
Pie de la página web
Name
Email
Comment
Or visit this link or this one