Jordi Caelles

Jordi Caelles

Nascut el 1952 a les Borges Blanques (Lleida) i resident a Reus des de 1986
Aficionat a la pintura i la fotografia.
Sóc un artista autodidacta i realista.
Porto pintant des de mitjans de 2009.
He fet fins ara quatre exposicions; Reus (Sala d'art "La Vintiquatrena"), Miami Platja (Sala Andreu Art) i les Borges Blanques (Centre Cívic) el 2010 i el 2011 al Centre Cívic de les Borges.
He participat en el I Certamen Internacional d'Art Salut celebrat a Reus el 2010.
Soci d'Art Salut (societat sense ànim de lucre) de Reus.
Actualment tinc exposades permanentment deu obres en Andreu Art, a Miami Platja i una obra a través d'Art Salut, que exposa en tots els Centre Cívics de Reus.
lunes 30/abril/2012 14:07
LA RECESIÓN EN ESPAÑA




El PIB ha vuelto a caer un 0.3 %, por lo que confirma que España está en recesión, en términos generales la economía española se contrajo un 0.4 %. Es decir que vamos de mal en peor, encima nuestro amigo Rajoy (el último mohicano) haconfirmado que cada viernes incluido el que viene en el Consejo de Ministros habran nuevas medidas y así será practicamente durante toda su legislatura.
Rajoy dice que "reescribirá" la historia de la prosperidad de España, si pero ya veremos que nos va a costar llegar a ello, porque en resumidas cuentas siempre pagamos los platos rotos los mismos "los españolitas de a pié" como siempre digo yo.
¡SEGUIMOS IGUAL!

España sigue con los recortes y los impuestos, ahora el Gobierno quiere que también haya peajes en las autovías pero que el importe a pagar sea un importe blando, veremos que significa esto de “blando”, dicen que no van a tocar el IVA hasta el 2013, pero las malas lenguas aseguran que va a ser antes, además ayer me enteré a través un debate de la cadena 13TV que en España hay 445.000 políticos, que es el total que suman entre los médicos, los bomberos y la policía de todo el país, con estos números jamás podemos ir bien y que los recortes están muy bien si hay que recortar se recorta, pero hay que empezar por ellos primero y no siempre por los mismos por el famoso “españolito de a pié”.
Cataluña no se queda atrás, junto con otras tres o cuatro comunidades, estudian que los enfermos hospitalizados deban pagar las comidas que realizan ya que esto tiene un coste de unos 24 € diarios, no sé de donde narices sacan estos números, ya que si alguien ha estado hospitalizado en algún momento sabe perfectamente que es lo que dan en los hospitales y que imposible que el coste sea este y además hay que añadir que quieren poner unas sillas para el acompañante que para poder reclinarlas se deberá de pagar cierta cantidad, si es así el acompañante tendrá que intentar dormir sentado y no medio tumbado. Ya veis que los catalanes siempre despuntamos sobre los demás, y todo esto sin crear empleo.
¡Que Dios nos coja confesados!
BANKIA

Lo que faltaba, ahora le toca a Bankia y Rato abandona el barco antes del undimiento y deja como su sucesor a José Ignacio Goirigolzarri, ex consejero delegado del BBVA que abandonó dicho puesto acogiéndose a una jubilación anticipada con una pensión anual de 3 millones de euros, aunque como consejero delegado cobraba cobraba unos 4,2 millones. Para el pago de esta cantidad, que será vitalicia, el banco tiene provisionados 52,49 millones de euros, que garantizan la pensión de Goirigolzarri, que no se completó con ningún tipo de indemnización por cese, ya que abandonó el BBVA "de mutuo acuerdo".
¿vosotros creeis que hay derecho a esto? y encima el Gobierno de Rajoy quiere rescatar Bankia con fondos públicos, es decir con nuestro dinero, pero en cambio tolera que diariamente cierren centenares de empresas y desaucien a familias de sus viviendas en todo el pais, cosa que a Rajoy parece no importarle demasiado, ya que prefiere dar el dinero a los bancos en lugar de ayudar a las familias, al pequeño comerciante y a las Pimes.
En fin, creo que mi problema estriba en que no entiendo mucho de politica, por esto no asumo ni comprendo las decisiones que toma este Gobierno.

¿Le gusta esta página web?

Si, me gusta (3 | 50%)
No, no me gusta (0 | 0%)
Alcanar i Casas de Alcanar, Amposta, Ulldecona, Corbera d'Ebre
Alcanar.jpg
Alcanar

Alcanar

Vista del campanar i carre engalanat amb motiu de les festes Quinquenals del Remei.
Alcanar

Alcanar

Interior Ermita del Remei.
Alcanar

Alcanar

Concentracio de motos.
Alcanar

Alcanar

Catifes amb motiu de les Festes Quinquenals del Remei.
Alcanar

Alcanar

Catifes amb motiu de les Festes Quinquenals del Remei.
Alcanar

Alcanar

Catifes amb motiu de les Festes Quinquenals del Remei.
Alcanar

Alcanar

Catifes amb motiu de les Festes Quinquenals del Remei.
Alcanar

Alcanar

Catifes amb motiu de les Festes Quinquenals del Remei.
Alcanar

Alcanar

Catifes amb motiu de les Festes Quinquenals del Remei.
Alcanar

Alcanar

Un dels Altars per la verge del Remei.
Alcanar

Alcanar

Un carrer d'Alcanar.
Alcanar

Alcanar

L’església de Sant Miquel d’Alcanar, situada al cim d’una àmplia escalinata, és un edifici de dimensions considerables –44 m. de llargada, per 19 m. d’amplada i 16 d’alçada-, resultat de dues etapes constructives: la primera –de la qual ens queda la nau i el campanar– entre mitjan segle XVI i mitjan segle XVII, la segona –a la qual correspon la capçalera– els anys seixanta del segle XIX.
Alcanar

Alcanar

Vista desde la pujada al Santuari.
Alcanar

Alcanar

Accesos al Santuari. jaciments arqueològics ilercavons del poblat de la Moleta del Remei, declarat Monument Històric l'any 1979 (BOE 19/02/1979) i el poblat de Sant Jaume-Mas d'en Serra.
Alcanar

Alcanar

Santuari del Remei. El Santuari és d'estil gòtic i barroc. És el resultat de dues fases de construcció: la part més antiga, la nau, coberta amb voltes de creueria, segueix encara la manera de construir del gòtic. Té porta dovellada, contraforts exteriors i coberta a dues vessants. Aquesta primera capella fou ampliada amb un creuer i una cúpula peraltada sobre tambor d'estil barroc, alhora que hom va afegir-li un petit campanar d'espadanya al cim de la façana amb una campana. L'òcul que hi ha sobre la porta pot ser d'aquesta segona etapa; potser també el vetust escut heràldic de pedra representant tres canyes terrassades. La cúpula és de teules envernissades de diferents colors. Al bell mig, a l'interior, hi penja un àngel de talla d'estil barroc.
Alcanar

Alcanar

Monument al pages canareng.
Alcanar

Alcanar

Vista del poble d'Alcanar des de el pla de l'Ermita.
Alcanar

Alcanar

Un raconet d'Alcanar.
Alcanar

Alcanar

Homenatge a tots el canarencs morts a la guerra civil.
Alcanar

Alcanar

Plaça al centre del poble.
Cases d’Alcanar.jpg
Cases d'Alcanar

Cases d'Alcanar

Vista del espigo del por de les Cases d'Alcanar.
Cases d'Alcanar

Cases d'Alcanar

Esglesia de Sant Pere.
Cases d'Alcanar

Cases d'Alcanar

Jardins proxims al port.
Cases d'Alcanar

Cases d'Alcanar

Port pesquer i .
Cases d'Alcanar

Cases d'Alcanar

Port deportiu.
Cases d'Alcanar

Cases d'Alcanar

Passeis Maritim.
Cases d'Alcanar

Cases d'Alcanar

Passeig Maritim.
Cases d'Alcanar

Cases d'Alcanar

Chalet al Passeig Maritim.
Amposta.jpg
Amposta

Amposta

Rotonda amb monument a la zona del eixample de Amposta.
Amposta

Amposta

Mercat Municipal.
Amposta

Amposta

Monument casteller.
Amposta

Amposta

Església Arxiprestal de l'Assumpció. Es va començar a construir al segle XVIII i està inacabada, ja que falta un dels dos campanars projectats.
Amposta

Amposta

El puente colgante de Amposta fue diseñado por José Eugenio Ribera y se empezó a construir en 1915 inaugurándose con José Antonio Primo de Rivera en 1921. En 1938, durante la Guerra Civil Española, fue bombardeado y entre 1939 y 1941 se reconstruyó totalmente. Entre 1956 y 1960 sufrió una nueva restauración, utilizándose grandes barcazas transbordadoras que cruzaban el río con personas y vehículos, habiendo también motoras rápidas para el cruce de personas. En 1996 se prohibió la circulación de vehículos con un peso superior a 10 toneladas. Tiene una longitud de 135 metros en su totalidad y las dos torres miden 24 metros de altura cada una.
Amposta

Amposta

Avda. del Alcalde Palau.
Amposta

Amposta

Edificio emblemàtic.
Ulldecona.jpg
Ulldecona

Ulldecona

Ulldecona

Ulldecona

El castell d'Ulldecona, citat com a lloc l'any 1120 i com a castell des de l'any 1167, està situat en un turó on hi ha constància d'ocupació humana ja en època ibèrica i musulmana, moment previ a l'actual recinte medieval aixecat pels cristians.Distingim diverses estructures: una muralla externa corresponent a la construcció àrab, l'albacar àrab i la vila cristiana, salóquia, la muralla àrab del recinte interior, diverses estades d'usos diversos, l'aljub, el pati d'armes, l'accés principal, un bastió o torre de cantonada de la muralla de planta rectangular, la torre de planta quadrada, la torre de planta circular, l'església de la Mare de Deu dels Àngels i una muralla del segle XV. L'anomenada torre-palau dels Hospitalers és una torre de planta quadrangular de tres pisos i terrassa que ha perdut el coronament superior amb grans finestrals a la planta més noble o corresponent a habitatge.
Ulldecona

Ulldecona

Muralles del castell i acces principal.
Ulldecona

Ulldecona

Porta d'acces al interior del castell.
Ulldecona

Ulldecona

Part lateral del castell.
Ulldecona

Ulldecona

Nucli urba.
Ulldecona

Ulldecona

Jardi al centre de la poblacio.
Ulldecona

Ulldecona

Plaça de Sales i Ferre.
UIldecona

UIldecona

Casa alm carrer Major.
Ulldecona

Ulldecona

Edifici emblematic.
Ulldecona

Ulldecona

Edifici emblemàtic al carrer Major.
Ulldecona

Ulldecona

Antic convent del Roser, ara es la Casa de la Vila.
Ulldecona

Ulldecona

Jardins interiors a la Casa de la Vila.
Ulldecona

Ulldecona

Jardins interior a la Casa de la Vila.
Ulldecona

Ulldecona

L'església parroquial d'Ulldecona està dedicada a sant Lluc. És un edifici d'estil gòtic amb elements de transició construït entre 1373 i 1421. ...
Ulldecona

Ulldecona

L'església parroquial d'Ulldecona està dedicada a sant Lluc. És un edifici d'estil gòtic amb elements de transició construït entre 1373 i 1421. ...
Ulldecona

Ulldecona

Torre del camapanar de la parroquia de Sant Lluc.
Ulldecona

Ulldecona

Torre del camparar des de un altre punt.
Corbera d’Ebre.jpg
Corbera d'Ebre

Corbera d'Ebre

Cra. comarcal C12b (cra. de Tarragona a Cordoba)
Corbera d'Ebre

Corbera d'Ebre

Font d'aigua.
Corbera d'Ebre

Corbera d'Ebre

Jardins pujada al poble vell.
Corbera d'Ebre

Corbera d'Ebre

Jardins pujada al poble vell.
Corbera d'Ebre

Corbera d'Ebre

Església de Sant Pere (gran edifici barroc de finals del segle XVIII), malmesa però emblemàtica.
Corbera d'Ebre

Corbera d'Ebre

església de Sant Pere (gran edifici barroc de finals del segle XVIII), malmesa però emblemàtica.
Carbera d'Ebre

Carbera d'Ebre

La guerra civil de 1936-1939 va suposar per Corbera d'Ebre el pitjor desastre de la seva història. Durant la batalla de l'Ebre, el poble va quedar en l'avantguarda del front republicà establert, l'agost de 1938, a les afores de la Pobla de Massaluca, Vilalba i Gandesa. El front es va trencar a Corbera el 3 de setembre i tot el poble va resultar pràcticament destruït. A mesura que va augmentar la degradació del nucli antic, els veïns es van traslladar a la part baixa. Les ruïnes abandonades es van convertir en símbol de la fèrria defensa durant l'episodi més tràgic de la seva història recent i lloc de visita obligada per a qui vol recordar aquells fets o contemplar els desastres de la guerra.
Corbera d'Ebre

Corbera d'Ebre

La guerra civil de 1936-1939 va suposar per Corbera d'Ebre el pitjor desastre de la seva història. Durant la batalla de l'Ebre, el poble va quedar en l'avantguarda del front republicà establert, l'agost de 1938, a les afores de la Pobla de Massaluca, Vilalba i Gandesa. El front es va trencar a Corbera el 3 de setembre i tot el poble va resultar pràcticament destruït. A mesura que va augmentar la degradació del nucli antic, els veïns es van traslladar a la part baixa. Les ruïnes abandonades es van convertir en símbol de la fèrria defensa durant l'episodi més tràgic de la seva història recent i lloc de visita obligada per a qui vol recordar aquells fets o contemplar els desastres de la guerra.
Corbera d'Ebre

Corbera d'Ebre

Vista de Corbera des de el poble vell.
Correo electrónico
Contraseña
Recieve news about this website directly to your mailbox
Pie de la página web
Name
Email
Comment
Or visit this link or this one